EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 23 de novembre del 2014

EL CEC

(Imatge d'Edgar Hermosilo, presa d'ací)
 Sabia com eren els borralls i les volves,
      però desconeixia el color de la neu;     
percebia el soroll de la mar i les ones,   
però no en copsava l'horitzó ni el relleu.

   Sa casa sempre feia una flaire de pomes   
madures, malgrat l'olor constant de tabac;      
amb el nas ert reconeixia les aromes     
opaques que separen brandy i conyac. 

Distingia els harmònics enmig d'un concert  
perquè es passava la vida entre instruments, 
més fresc que sota un oasi enmig d'un desert.

  Un dia, abans de morir, fou tan indulgent    
que, dret des de la seua finestra, despert,      
decidí llançar les partitures al vent.

Josep Palomero
La rosa dels vents
Ed. Bromera, 1997
Més obre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Preciós, malgrat tot, gaudia de la vida...Abans de marxar, va voler alliberar la música, que tanta companyia li havia fet...
Bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

És ben dur ser cec i no poder gaudir de la vida, però pense que és pitjor veure i no saber fer-ho.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada