EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 30 de novembre de 2014

[AIXÍ I NO D'UNA ALTRA MANERA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Així i no d'una altra manera  
La vida ens ha corprés  
Per la nostra mateixa vehemència  
I la bonior d'obrir els vidres  
Deixant passar la brisa  

Segurament encara resta 
El darrer estímul del tret 
Inexhaurible 
O el trànsit del foc 
A son refugi plaent 

Segurament encara resten 
A la perpètua inquietud 
Dels pensaments
                 Els vells enyors
                 I la distància...
                                El vells enyors
                                I la distància...
                                                I la distància...

Josep Sou
Anfracte. Ritual de llavis
Amós Belinchón, editor, 1995
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Sempre cal obrir les finestres, perquè entri una alenada d'aire fresc...Mirarem a la llunyania i pensarem en els vells enyors!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

A voltes la llunyania està mes a prop del que pensem, només cal alçar la mà.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada