 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Que res no es fondrà com un fum cendrós.
No digueu mai que no heu existit!,
Que nosaltres som la imatge d'una imatge!
«L'infant, en llevar-se aquest matí,
ha llençat un cairell contra l'espill.
Jo l'he vist torcar-se els morros,
exultant d'odi i de bromera.
L'avi, que se'l mirava,
ha fet un somrís d'esperança cínica i de complicitat»
Ens beurem els bassots
que sembra la pluja.
Occirem els pares
i les femelles seran ermes.
Incendiarem els registres civils
i anul·larem les nomenclatures.
I serem,
serem un jorn, tan sols,
eternament.
Josep Mir
Viure no és necessari, navegar sí
La forest d'Arana, 1987
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Certament que serà així com diu el poeta. O com penses tu, que l'esmentes. Ho portem als gens...No tenim remei.
No pot pas ser tot només un somni...Ha de ser una realitat pacifista!
Bon vespre, Jesús.
Realitat, somni... de vegades són el mateix. Somiem amb millorar la realitat, però desitgem el somni per a escapar d'ella. Som ben rars els humans!
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada