EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 20 de novembre de 2014

POEMA AMB DATA (LX): [PARÍS TÉ EL TEU MIRAR...]

(Imatge pròpia)
París té el teu mirar en la mirada
d’ençà el vint de novembre
de mil nou-cents noranta-cinc.

París plou com tu plous capvespres àngels,
migdies llargs i foc en l'abraçada.

París besa amb els llavis amb què em beses
els besos més abril, més mar en calma.

París camina el pas que tu camines.

París té el teu somriure, lluna i alba.

Marc Granell
Versos per a Anna
Ed. Bromera, 2003
Més sobre l'autor, ací


3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Preciós... Quins bons records de de l'ésser estimat, aquest París que té el seu somriure! Somriure de lluna i alba...M'agraden aquests capvespres àngels!
Bon cap de setmana.

novesflors ha dit...

Que bonic escriu aquest home!

Calpurni ha dit...

Senzilles i belles paraules, sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada