 |
| (Imatge pròpia) |
Record o espina lenta, amor, et pense.
Joan FUSTER
No teníem records. Érem desig. No fa gaire temps viatjàrem terres,
déiem històries d'un vell país.
De bona gana tornaria enrera,
ara que el capaltard ja no em durà
el tast del teu cos, el somriure blau,
quan, silent, et recollia del llit
per descobrir les naus a la deriva
i escampar estels sobre l'aigua;
mentre oscil·laven els pals dels balandres
i els crepuscles precoços de setembre
enfosquien la quieta costa, el temps.
Solcs de la memòria llauren l'instant.
No cerque sinó oblidar.
Francesc Rodrigo
Tigre d'esguard tèrbol
Amós Belinchón editor, 1996
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Veig que vivien el present...Els records es fan a mida que el temps passa i anem arrencant fulls del calendari, i procurem tenir sempre a mà, els que són bons...
Bon cap de setmana, Jesús.
Tant si volem com si no, els records sempre ens acompanyes. Bons companys de viatge de vegades, altres notant.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada