EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 6 de desembre de 2014

[NO TENÍEM RECORDS]

(Imatge pròpia)
Record o espina lenta, amor, et pense.
  Joan FUSTER
No teníem records. Érem desig. 
No fa gaire temps viatjàrem terres, 
déiem històries d'un vell país. 
De bona gana tornaria enrera,
ara que el capaltard ja no em durà 
el tast del teu cos, el somriure blau, 
quan, silent, et recollia del llit 
per descobrir les naus a la deriva  
i escampar estels sobre l'aigua;  
mentre oscil·laven els pals dels balandres  
i els crepuscles precoços de setembre  
enfosquien la quieta costa, el temps.  
Solcs de la memòria llauren l'instant.  
No cerque sinó oblidar.
Francesc Rodrigo
Tigre d'esguard tèrbol
Amós Belinchón editor, 1996
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Veig que vivien el present...Els records es fan a mida que el temps passa i anem arrencant fulls del calendari, i procurem tenir sempre a mà, els que són bons...
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tant si volem com si no, els records sempre ens acompanyes. Bons companys de viatge de vegades, altres notant.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada