EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 30 de desembre de 2014

ELS HAIKUS DE CIUTAT VELLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Vella estació
del pont que fou de fusta
al davant, allí.
Ací, una palmera
altiva grata el cel.

*

Ningú dorm estès
a terra, fràgil, reclòs,
aliè als vents.

*

Si passes a prop,
callen ràpides, mudes.
Si camines lluny,
rauquen animosament
granotes invisibles.

*

Creues el riu blanc:
les falses acàcies
esperen l'alba.

Antoni Defez
Els haikus de Ciutat Vella
Bromera poesia, 2005
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em semblen uns haikus força optimistes, potser reflecteixen el què voldríem...Que no es perdi l'esperança!
Que tinguis una bona sortida i entrada d'any, Jesús.

Calpurni ha dit...

Mai es perdrà, M. Roser, sempre va amb nosaltres. Bon any!
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada