(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Sepia es el descolor de las fotografías amarillentas
que en pocos años más se habrán borrado.
J. E. PACHECO
Entraré a la casa amb por d'espantar
la pols adormida sobre les coses.
Em colpejarà el temps
que haurà clivellat rostres
que ja ni recordava.
Deposaré en terra
la memòria, l'escut i les armes.
Obriré calaixos i portes d'armaris,
regiraré tots els mobles.
Records d'alcàmfora i fustes corcades.
Sota uns vells pantalons
trobaré les fotografies.
La pilota ben agafada,
al costat del meu cosí.
Tots dos davant la reixa
de la finestra d'Angelita
fixem la mirada al futur.
Jo, que somric a la càmera,
sóc el fill que no he tingut.
Batalles de Sardenya
Ed. Bromera, 2010
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
M'encanten les fotos antigues amb aquell color sepia...Llàstima que amb el temps, s'acabaran esborrant.
Jo n'he recuperades unes quantes, però , és clar, ja no és el mateix...
Bon vespre, Jesús.
El temps ho canvia tot, inclús el punt de vista.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada