EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 3 de desembre del 2014

TEMPS IRREDUCTIBLE

(Mà d'una estàtua de la Piazza della Signoria, Florència. Imatge pròpia)
En l’ínterim que som, el temps irreductible  
Antoni FERRER

Quan en arribar a l’estació de la penombra
revisem els camins i valorem la collita,
quan pensem que la costera s’ha acabat
i ens enlluerna el dring de la planura
i ens calma el sol indemne i acollidor
o quan sembla que hem bastit la glòria
sobre l’imperi llefardós de qualsevol cor desert,
és aleshores ―nafra i calma―
quan les nostres mans rompudes accepten
la derrota i la condemna dels déus implacables,
acusades de jugar i perdre sobre les caselles
diluïdes de les nits i dels dies
i culpades d’atacar el temps irreductible
d'aquesta escorça, aspra i abismal,
                            d’aquest nostre estèril paisatge.


Del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Després d'una costera, sempre hi ha una planura o una baixada...Res ens ha de desanimar encara que el paisatge de la vida ens sembli estèril...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Però el tempos és el temps i no torna.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada