ESPERANT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ningú si no és dona no pot copsar 
dins la closca de la paraula, 
possessió seua, 
en les arenes movedisses de la vida. 

L'espera d'un fill invoca 
la paüra;
l'ànima de la solitud;
la ceguesa de la ignorància. 

Esperar i perdre 
és el destí de la dona; 
esperar és perdre 
l'egoisme: 
quan un nou rostre s'obri camí 
reclamant carícies. 

El pes perdut 
en un ardent crematori; 
entenc la paraula 
sinònima del nom del meu sexe.

Menna Elfyn

Poesia gal·lesa actual

Edicions Alfons el Magnànim, 1992

Més sobre l'autora, ací

[Traducció de Carme Manuel i Josep V. López]

Original en gal.lés:
DISGWYL // Ni ddeall ond gwraig / tu mewn i gragen y gair, / ei meddiant yw, / yn nhywod simsan byw. // Disgwyl bychan, / ddaw ag osgo ofn; / calon unigrwydd; / dallineb anwybod. // Disgwyl a cholli / yw gyrfa gwragedd; / Disgwyl yw colli / hunanoldeb: / pan ymwthia pen arall / i hawlio'ch cledrau. //  Wedi colli pwysau /  i danbaib losgydd; / deallaf y gair: / sy'n gyfystyr ag enw fy rhyw.

POEMA AMB DATA: 27 DE GENER. 1945

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

"Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades
els que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:
                 considereu si això és un home,
                 qui treballa en el fang 
                 qui no coneix la pau 
                 qui lluita per un tros de pa
                 qui mor per un sí o per un no.
                 Considereu si això és una dona,
                 sense cabells i sense nom
                 sense forces per recordar
                 els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
us confio aquestes paraules. 
graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.
                O que se us ensorri la casa,
                la malaltia us impossibiliti 
                els vostres fills us girin la cara".

Primo Levi

Si això és un home

Més sobre l'autor, ací

[Traducció al català de Carles Ferreira]

MURS

(Imatge pròpia)

Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.

I m’estic ara aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,

Perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!

Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;

sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.

Konstantinos Kavafis

Poesia

Ed. Curial, 1977

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Alexis Eudald Solà]

[FERM COM XIPRER...]

(Nit estrellada, Vincent Van Gogh, 1889)

Ferm com xiprer -oh bell símbol de Vida!-
és mon Amor enganxat a la terra, 
car les arrels són antigues i fortes 
i cara al cel puja i puja el seu vèrtex. 

Entre el brancam fan llur niu caderneres 
i altres ocells que refilen bells càntics 
i Lluna i Sol el guarnixen de festa. 
Sempre el seu verd té foscors, saba forta! 

Com el xiprer té la fusta olorosa, 
bona per caixes de roba d'estima, 
té el meu Amor els perfums que el conserven. 

Però la gent -i escaient és comptar-t'hi-
fan del xiprer no sé què funerari: 
signe de mort, remembrança d'absoltes.

Carles Salvador

Antologia poètica

Consell Valencià de Cultura, 1993

Més sobre l'autor, ací

PREC

[Imatge pròpia]

Ei,

si pot ser i amb respecte,

demane als llavis de l’enigma

el bes impol·lut de la lucidesa;

als ulls de l’aigua incitant

que m’atrape amb la seua núbil transparència;

als navegants del silenci

demane les fronteres del futur;

a les innomenables nits,

el perfum dels somnis estelats;

a les mans amables, foc i pa

que dur-me a la boca.

Tot això,

ei,

si pot ser.

[EL TERRA DEL MEU CAMINAL...]

(Imatge pròpia)

El terra del meu caminal
té les voreres 
d'argent viu
i de llamborda.

El meu casal està enllosat
de nit i d'or, d'albes tranquil·les,
i de tempesta.

No em demanes, doncs, amic,
                                                    nitidesa.

Anna Montero

Polsim de lluna

Victor Orenga, edicions, 1983

Més sobre l'autora, ací

ÀNIMA DE LLAUNA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mentre tu desballestes el passat,
jo arreplego peces atrotinades,
hèlices, plaques, molles, coixinets
i cargols que ja no uniran res més.

Cada record és un petit imant
fixat a la meva ànima de llauna.

Gemma Gorga

El desordre de les mans

Pagès editors, 2003

Més sobre l'autora, ací

POEMA AMB DATA (LXI): [CINC DE GENER...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cinc de gener i les sabates buides
De tu.
Només un mail trenca el matí
Com un discurs de palla universal
Que em distrau l'efecte de l'alprazolam.

Demà, sense ganes, vaig a Madrid,

En quin cantó o taula de marbre
Oblidaré el teu tacte d'orquídia,
La llum dels teus llavis que m'ha encés
Una estació nova de cireres?

Queda't amb la dignitat que albire
Des de les meues pupil·les d'herba.

Marisol González Felip

Contratemps

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autora, ací

UN DIA GRAN DE LA MAR

(Imatge pròpia)

L'ambient

s'ha aturat.

L'harmonia és només 

una llarga zona de contactes.

L'ombra de l'home

amb la paraula groga de l'arena.

Dins el sentit potser hi haja

una idea confusa del que volem.

Dins el sentit potser un dia

s'articule una veu

que hi haurem de trobar.

Mentrestant,

passen, monòtones,

unes llargues rengleres

de rostres i paraules.

Emili Rodríguez-Bernabeu

La platja

Diputació Provincial de València, 1968

Més sobre l'autor, ací