 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
"Els que
viviu segurs
a les vostres cases escalfades
els que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:
considereu si això és un home,
qui treballa en el fang
qui no coneix la pau
qui lluita per un tros de pa
qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
sense forces per recordar
els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
us confio aquestes paraules.
graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
la malaltia us impossibiliti
els vostres fills us girin la cara".
a les vostres cases escalfades
els que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:
considereu si això és un home,
qui treballa en el fang
qui no coneix la pau
qui lluita per un tros de pa
qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
sense forces per recordar
els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
us confio aquestes paraules.
graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
la malaltia us impossibiliti
els vostres fills us girin la cara".
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Qualsevol ésser humà, és un home o una dona, tingui casa o dormi sota els estels, tingui el sopar a taula o hagi de parar la mà...Penso que tothom té la seva dignitat!
Un poema trist, però ple de realisme.
Bon vespre, Jesús.
Terribles els camps de concentració, exemples suprems de la iniquitat humana.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada