EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 27 de gener de 2015

POEMA AMB DATA: 27 DE GENER. 1945

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
"Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades
els que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:
                 considereu si això és un home,
                 qui treballa en el fang 
                 qui no coneix la pau 
                 qui lluita per un tros de pa
                 qui mor per un sí o per un no.
                 Considereu si això és una dona,
                 sense cabells i sense nom
                 sense forces per recordar
                 els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
us confio aquestes paraules. 
graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.
                O que se us ensorri la casa,
                la malaltia us impossibiliti 
                els vostres fills us girin la cara".

Primo Levi
Si això és un home
Més sobre l'autor, ací
[Traducció al català de Carles Ferreira]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Qualsevol ésser humà, és un home o una dona, tingui casa o dormi sota els estels, tingui el sopar a taula o hagi de parar la mà...Penso que tothom té la seva dignitat!
Un poema trist, però ple de realisme.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Terribles els camps de concentració, exemples suprems de la iniquitat humana.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada