EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 8 de gener de 2015

ÀNIMA DE LLAUNA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Mentre tu desballestes el passat,
jo arreplego peces atrotinades,
hèlices, plaques, molles, coixinets
i cargols que ja no uniran res més.

Cada record és un petit imant
fixat a la meva ànima de llauna.


Gemma Gorga
El desordre de les mans
Pagès editors, 2003
Més sobre l'autora, ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Prefereixo pensar que cada record és un petit estel que brilla en la meva ànima, color de cel...
Bon vespre, Jesús.

Ada ha dit...

Qué bonic!!! N'hi ha molts que tenim l'ànima de llauna... però potser es pot encara muntar alguna cosa de tot el que queda!

Olga Xirinacs ha dit...

I tant, que encara es pot muntar alguna cosa, com diu Ada. Per exemple, l'Home de Llauna, de l'inoblidable Mag d'Oz, era metàl·lic reciclat i alhora sensible.

Calpurni ha dit...

La sensibilitat la podem trobar en qualsevol moment o lloc. Tot és qüestió d'observar atentament.
Gràcies pels comentaris a les tres.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada