EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 12 de gener de 2015

[EL TERRA DEL MEU CAMINAL...]

(Imatge pròpia)
El terra del meu caminal
té les voreres 
d'argent viu
i de llamborda.

El meu casal està enllosat
de nit i d'or, d'albes tranquil·les,
i de tempesta.

No em demanes, doncs, amic,
                                                    nitidesa.

Anna Montero
Polsim de lluna
Victor Orenga, edicions, 1983
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada aquest caminal encerclat d'argent viu i i aquest casal tan ben abillat...
Petonets.

Calpurni ha dit...

Tots tenim el nostre casal ben abillat.
Gràcies, M. Roser, pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada