EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 5 de gener de 2015

POEMA AMB DATA (LXI): [CINC DE GENER...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Cinc de gener i les sabates buides
De tu.
Només un mail trenca el matí
Com un discurs de palla universal
Que em distrau l'efecte de l'alprazolam.
Demà, sense ganes, vaig a Madrid,
En quin cantó o taula de marbre
Oblidaré el teu tacte d'orquídia,
La llum dels teus llavis que m'ha encés
Una estació nova de cireres?
Queda't amb la dignitat que albire
Des de les meues pupil·les d'herba.

Marisol González Felip
Contratemps
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquest cinc de gener amb les sabates buides, m'ha recordat quan les posava al balco i el dia sis al matí, sempre hi havia alguna coseta...Res a veure amb el significat del poema, ja ho veig!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sempre esperem alguna cosa. Més els dies marcat per a rebre-la.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada