EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 2 de gener de 2015

UN DIA GRAN DE LA MAR

(Imatge pròpia)
L'ambient
s'ha aturat.
L'harmonia és només 
una llarga zona de contactes.

L'ombra de l'home
amb la paraula groga de l'arena.

Dins el sentit potser hi haja
una idea confusa del que volem.
Dins el sentit potser un dia
s'articule una veu
que hi haurem de trobar.

Mentrestant,
passen, monòtones,
unes llargues rengleres
de rostres i paraules.

Emili Rodríguez-Bernabeu
La platja
Diputació Provincial de València, 1968
Més sobre l'auror, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ahir vaig anar a fer fotos de la posta de sol al mar...Realment tot era silenci i harmonia.Hi havia moltes rengleres d'ombres de les persones que passejaven ran de mar i és clar, també rengleres de paraules, de color vermellós com el cel...
Bon vespre, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

Ja està bé que l'harmonia sigui una "llarga zona de contactes". Millor que ens trobem en l'harmonia que en el desgavell, o el desamor, que no desitjo a ningú.
Per a tu tot el que sigui capaç de resultar harmònic.
Bon any i bona literatura.

Calpurni ha dit...

I és que harmonia i perfecció semblen ser sinònims i si no ho són haurien de ser-ho.
Gràcies M. Roser, gràcies Olga pels comentaris. Que tingueu un bon any!

Publica un comentari a l'entrada