(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
jo arreplego peces atrotinades,
hèlices, plaques, molles, coixinets
i cargols que ja no uniran res més.
Cada record és un petit imant
fixat a la meva ànima de llauna.
El desordre de les mans
Pagès editors, 2003
Més sobre l'autora, ací
4 han deixat la seua empremta:
Prefereixo pensar que cada record és un petit estel que brilla en la meva ànima, color de cel...
Bon vespre, Jesús.
Qué bonic!!! N'hi ha molts que tenim l'ànima de llauna... però potser es pot encara muntar alguna cosa de tot el que queda!
I tant, que encara es pot muntar alguna cosa, com diu Ada. Per exemple, l'Home de Llauna, de l'inoblidable Mag d'Oz, era metàl·lic reciclat i alhora sensible.
La sensibilitat la podem trobar en qualsevol moment o lloc. Tot és qüestió d'observar atentament.
Gràcies pels comentaris a les tres.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada