(Hemera Technologies/AbleStock.com/Getty Images) |
Haver plantat, encar que no hi collim.
Per ser curats, és per ço que ens ferim.
No hi ha enderroc, si no volem bastir-nos.
El que perdem és perquè vol buscar-nos.
Quan esgarrem, hem de cosir més prim.
Tots els estius madurem en raïm.
Fugen les illes per a retrobar-nos.
Desestimar no deroga l'estima.
Fem del revés tapissos de bescara.
Rescabalem les hores de la rima.
El que ha sigut perviu, serà el que és ara.
I ara va sent el que demà s'anima.
Haver viscut se'ns torna creu i cara.
Cant temporal
Tàmden Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací
3 han deixat la seua empremta:
Molt, molt bo aquest sonet. Molt optimista. "Desestimar no deroga l'estima", i per tant gens convencional.
Malgrat tots els entrebancs que ens podem trobar a la vora del camí, la vida val la pena, viure-la...
Bon vespre, Jesús.
Antoni Ferrer és un gran poeta poc conegut fora de València que escriu amb versos memorables.
Gràcies a les dos pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada