EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 2 de febrer del 2015

[HAVER NASCUT, ENCAR QUE HEM DE MORIR-NOS]

(Hemera Technologies/AbleStock.com/Getty Images)
Haver nascut, encar que hem de morir-nos. 
Haver plantat, encar que no hi collim. 
Per ser curats, és per ço que ens ferim. 
No hi ha enderroc, si no volem bastir-nos. 

El que perdem és perquè vol buscar-nos. 
Quan esgarrem, hem de cosir més prim. 
Tots els estius madurem en raïm. 
Fugen les illes per a retrobar-nos.  

Desestimar no deroga l'estima.  
Fem del revés tapissos de bescara.  
Rescabalem les hores de la rima.  

El que ha sigut perviu, serà el que és ara.  
I ara va sent el que demà s'anima.  
Haver viscut se'ns torna creu i cara.

Antoni Ferrer
Cant temporal
Tàmden Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Molt, molt bo aquest sonet. Molt optimista. "Desestimar no deroga l'estima", i per tant gens convencional.

M. Roser ha dit...

Malgrat tots els entrebancs que ens podem trobar a la vora del camí, la vida val la pena, viure-la...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Antoni Ferrer és un gran poeta poc conegut fora de València que escriu amb versos memorables.
Gràcies a les dos pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada