EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 12 de març del 2015

[DE VEGADES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
de vegades
hem de tornar a les paraules
que abandonàrem

i abraçar-les
com a fills perdonats

(Traducció meua)
Gil T. Sousa
Més sobre l'autor, ací
às vezes / é preciso regressar às palavras / que abandonámos 
// e abraçá-las / como filhos perdoados 

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Abraçar les paraules i deixar que elles ens abracin a nosaltres...De vegades ho necessitem...
Bon cap de setmana.

Ada ha dit...

Si, de vegades necessitem endinsar-nos en la pau que un llibre o una poesia et trasmet... i el silenci que llegir-les suposa. Molt bonic! Aquesta imatge m'encanta, l'he pres moltes vegades d'internet. Bon dia!

Calpurni ha dit...

de vegades vivim sense donar a les paraules la importància que mereixen.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada