 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
del que serà l'estiu, tímidament,
com si d'alguna forma
ja s'anara colant per les ranures.
Els vells no tenen por
perquè no els pesa el fred.
S'agafen els gaiatos
i amb passos xicotets
ballen el sol amable dels carrers
dels davants dels estius,
que no és un raconet entre dos freds
on romandre quiets com els fardatxos.
Els nens, que també lliguen amb el sol,
omplin el parc recuperant terreny
i abandonant-se en jocs.
Coneixen l'alegria pam a pam;
riuen com si l'agost
ja els fera pessigolles,
car s'amplia l'horari de la llum
i quan els pares diuen que ja és tard,
demanen un moment
perquè encara no és fosc i tenen dret
a allargar la vesprada.
Ja m'agrada este març,
on les làmines volen el groc
allà on havia gris
i blavors pusil·lànimes.
Els caminants fan cama
perquè el crepuscle és dolç i no els deté
i quan es tanque la nit
podran tornar a casa.
Les flors van preparant-nos
l'explosió de maig. La primavera
no és més que un camp de mines
que esclatarà de flors i semblarà
que l'hivern no ha existit.
No és estrany que m'agrade
este 15 de març en què de sobte
m'he trobat un missatge de l'estiu.
Semblaré exagerat
però al llarg d'uns segons,
sense què ni perquè,
m'ha semblat que he nascut exactament
a fi de recollir-lo
paraula per paraula.
Manuel Roig Abad
Terra sagrada
Ed. Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Un poema del març, encantador i molt diferent de tots es què he llegit, m'agrada com el viuen les persones a cada edat...Però jo, del març, fujo d'un dels seus trets característics: el vent, encara que faci carantoines!
Bona vesprada, Jesús.
El poeta s'adona d'un dia, el mira al voltant, i descobreix l'univers.
Cada instant, cada lloc, cada persona... eternitat condensada.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada