 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
ni tan sols vas tenir temps de saludar-la,
i tu sabies, obtús, que ja mai més no et deixaria.
*
Sota la pedra l'escorpí sotjava
una mà agosarada, l'atreviment
del raig de llum al migdia.
*
El coneixement humà es va fer tou
entre els dits puerils, cobejosos.
Tota fiblada era plaent i dolorosa.
*
Et vas menjar la vergonya
de no ser capaç d'estimar-la.
Et vas beure el teu calze.
*
La partida de pilota, tota la gentada,
la suor en gotes fredes i un cartell que deia:
"Se prohibe escupir y blasfemar".
*
L'àvia plorava, l'oncle escopia,
la mare recollia tots els pètals perduts
i l'avi, càustic, es cagava en Déu.
[...]
Vicent Penya
El joc
Brosquil Edicions, 2002
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada