EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 10 de juny de 2015

CONTRA EL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La vas conèixer de moment, sense avís, 
ni tan sols vas tenir temps de saludar-la, 
i tu sabies, obtús, que ja mai més no et deixaria.

                                   *

Sota la pedra l'escorpí sotjava 
una mà agosarada, l'atreviment 
del raig de llum al migdia.

                                   *

El coneixement humà es va fer tou 
entre els dits puerils, cobejosos. 
Tota fiblada era plaent i dolorosa.

                                   *

Et vas menjar la vergonya 
de no ser capaç d'estimar-la. 
Et vas beure el teu calze.

                                   *

La partida de pilota, tota la gentada, 
la suor en gotes fredes i un cartell que deia: 
"Se prohibe escupir y blasfemar".

                                   * 

L'àvia plorava, l'oncle escopia, 
la mare recollia tots els pètals perduts 
i l'avi, càustic, es cagava en Déu.

[...]
                   
Vicent Penya
El joc
Brosquil Edicions, 2002
Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada