 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi) |
al teu silenci,
a no saber si anaves o venies,
i amb qui, a desconéixer-me en tu,
a deixar les mans obertes,
a sentir les mans buides,
la vida buida, a vessar
de desig.
La vida és un fil tènue
que penja d'alguna part
que no podem conéixer
malgrat tanta ínfula,
tanta pàtria acumulada
i tants déus morts.
La meua vida és un fil
que penja de tu,
que tu ignores i coneixes.
Àngel Montesinos
Les flors patològiques
Brosquil Edicions, 2007
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Totes les vides pengen d'un fil...Per això cal molt de silenci , perquè el fil és prim i qualsevol enrenou el pot trencar...
Bon vespre, Jesús.
El fil, tan dèbil i, de vagades, tan fort.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada