(Imatge de David Fajula, presa d'ací) |
damunt els fulls en blanc tacats de pena i tinta
entre llençols vermells i una pàtria ajaguda.
A l'entrecuix fremit de la plana negrosa
un mot mut em defensa contra la devastada
derrota dels sentits i el cisellat silenci.
Cau la torre més alta en el combat d'escacs
contra la reina negra i el seu dol de peons.
Invento un joc sinistre pel mar de la set d'aigua.
(Tota la terra tu, ferida oberta,
pell de les ones blanques, espadat
dels meus perills, imant de la por fosca,
illa en saó, cala de l'agonia,
espant de viure encara, les paraules
i el blau que estimo, el roc contra el silenci...
...plaer, dolor, no-res, feixuc solstici.)
Les quatre estacions
Baltar Edicions, 1999
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Veig que mentre molts gaudeixen de la revetlla, el solstici pot ser ben amarg per alguns...
Bon vespre.
I així va ser, M. Roser, a València.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada