EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 23 de juny de 2015

ESTIU

(Imatge de David Fajula, presa d'ací)
Amalgamar la sang de l'amor amb la terra 
damunt els fulls en blanc tacats de pena i tinta 
entre llençols vermells i una pàtria ajaguda. 
A l'entrecuix fremit de la plana negrosa 
un mot mut em defensa contra la devastada 
derrota dels sentits i el cisellat silenci. 
Cau la torre més alta en el combat d'escacs 
contra la reina negra i el seu dol de peons. 

Invento un joc sinistre pel mar de la set d'aigua.

(Tota la terra tu, ferida oberta, 
pell de les ones blanques, espadat 
dels meus perills, imant de la por fosca, 
illa en saó, cala de l'agonia, 
espant de viure encara, les paraules 
i el blau que estimo, el roc contra el silenci...
...plaer, dolor, no-res, feixuc solstici.)

Jaume Pomar
Les quatre estacions
Baltar Edicions, 1999
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Veig que mentre molts gaudeixen de la revetlla, el solstici pot ser ben amarg per alguns...
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

I així va ser, M. Roser, a València.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada