EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 20 de juny de 2015

POEMA AMB DATA (LXVII): RECORDE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Cap al primer d'agost 
els gargots invisibles
començaven a roncar i era la gespa 
tan dura com el cànem i no hi havia 
color — només  el color de la sorra — i 
caminàvem descalços
descalços des del vint
de juny i hi havia voltes
que ens oblidàvem de donar corda al teu
despertador i algunes nits
bevíem càlida i nítida ginebra
en vells gots de gelea mentre
s'amagava el sol
com un barret vermell i
un dia em vaig nugar el cabell darrere
amb una cinta i em vares dir
que gairebé semblava
una dama puritana i el que
millor recorde és que
la porta de la teua cambra
era la porta de la meua.
Anne Sexton
Poemes d’Anne Sexton
Associació Cultural de Filologia, 1983
Separata de Llir entre cards
[Traducció de J.P. Montaner i Isabel Robles]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Comparteixo alguns d'aquests records tan agradables;
caminar descalça a l'estiu sentint l'escalfor de la terra, portar llaços als cabells...
Bon estiu , Jesús.

Calpurni ha dit...

Jo, llaços als cabells que ja no hi són, pocs, però sentir l'escalfor de la terra també m'agrada, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada