EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 17 de juny de 2015

D'AQUEST JUNY DE TENDRA MARINADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Novament sacsaré els peixos dins la sang 
com ho fan els mariners amb les paneres.
                     JOAN F. GREGORI

Un sonet com la mar, foc i solstici 
que agombola un destí de besos d'aigua, 
uns versos com garbí de llavis vius 
i la llum de tu que destil·la l'alba. 

La lluna disfressada de girafa 
s'escola pel laberint dels teus dits 
i en dolces onades d'ulls i escuma 
m'alfabetitzes la pell amb l'alé. 

És per això que amaneixen parpelles 
sobre el coixí fugaç de l'esperança 
i adoben el somni de les orquídies. 

Jo, des d'ací, t'intente la mar, creu-t'ho, 
en aquests peixos de carn i colors  
que em baten el desig de navegar-te.


Marisol Gozález Felip
Mar d'heura (dins de Paraula del retorn - Tria personal 1988-2000)
Brosquil Edicions, 2002
Més sobre l'autora, ací 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El mar, sempre tant inspirador, fins comparar-hi un amor que il·lumina com la llum de l'alba...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

...i acompanya en la nit amb el seu suau soroll.
Gràcies pel comentari M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada