EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 26 de juny de 2015

OBJECTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amb els capcirons dels dits
acaricie els objectes de la prestatgeria
d’igual manera que l’ombra dels gats
acaricia les teules del camí de l’oblit
i els revolts de la memòria amagada.

Els objectes són ignorants, però.
No tenen consciència del temps ni de l’amor.
No són capaços de recordar.
Ignoren la seua pròpia existència.
Però l’elasticitat sagnant dels records
creix a dintre d’ells
alletant una carcanada de vida.

A poc a poc els records s’esmollen com el pa sec
en engrunes de llum plenes de goig que m’envaeixen.
Aquests objectes no ho saben
però tots han estat habitats per mi.
                                         Encara els habite.

Jesús Giron Araque
del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada, sobretot, la primera estrofa...Feia molt de temps que no sentia ( o llegia) la paraula capcirons...
Felicitats pel poema.

Calpurni ha dit...

Gràcies, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada