EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 10 de setembre del 2015

[COM UN VIDENT,...]

(imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)
Com un vident,      
buidat dels ulls més foscos i marcits, 
recorro les partions d'aquest cos hostil 
que diuen que és el meu.
                          i no m'hi reconec. 
Indigent als estigmes que la veu 
cogita i crema, 
recullo l'atzar amb la copa d'or 
dels somnis mil·lenaris. 
Mentre la raó dels cossos es trobi 
en altres cossos, res no 
tindrà el seu propi nom. 

Com un bagatge invisible fuig la vida. 
Com un costum, l'eternitat del cant.

Jaume Pont
                             Jardí bàrbar
El mall, 1981
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Amb bagatge ho sense, la vida té el costum de fugir, eternitats enllà...
Bona vespreda.

Calpurni ha dit...

Temps fugit, M. Roser. No hi ha retorn.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada