Ai, Ninarieddo, te'n recordes, d'aquell somni...
del qual hem parlat tantes voltes...?
Jo era al cotxe, i partia sol, amb el seient
buit al meu costat, i tu corries darrere meu;
a l'altura de la finestreta encara mig oberta,
corrent ansiós i obstinat, em cridaves
amb un punt de plor infantil a la veu:
«Ei, Pa!, em portes amb tu? em pagues el viatge?»
Era el viatge de la vida: i només en somnis
has gosat a descobrir-te i demanar-me alguna cosa.
Saps ben bé que aquell somni és part de la realitat;
i no és un Ninetto somiat qui digué aquelles paraules.
Tant veritat és que quan en parlem et poses roig.
Ahir vespre, a Arezzo, en el silenci de la nit,
mentre el vigilant tancava amb la cadena el cancell
a la teua esquena, i tu estaves a punt de desaparéixer,
amb el teu somriure, fulmini i burleta, m'has dit «Gràcies».
«Gràcies», Ninè!? És la primera volta que m'ho dius.
Així que t'hi repenses, i et corregeixes, sense canviar la cara
(cosa en la qual ets un mestre) bromejant:
«Gràcies pel passatge». El viatge que tu volies
que jo et pagara era, repetesc, el viatge de la vida:
fou en aquell somni d'ara fa quatre anys on vaig decidir
allò a què el meu equívoc amor per la llibertat era contrari
Si ara m'agraeixes el passatge... Déu meu,
mentre tu ets a la garjola, agafe amb por
l'avió cap a un lloc llunyà. De la nostra vida sóc insaciable,
perquè una cosa única al món no pot ser mai esgotada.
2 de setembre de 1969
Pier Paolo Pasolini
De Piccoli poemi politici e personali
Sis poemes
de Trasumanar e organizzar, Cairell, núm. 1 (1979)
[Traducció de Salvador Jàfer]
[Ací, l'original en italià]
[Més poemes de Pasolini, ací]
Entrades
