EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 20 d’octubre de 2015

DÉU COMPANY

(Camp de civada. Imatge presa d'ací)
Jo som el vostre ca que bava, 
el meu clamor és una saliva amarga. 
Des del llim de la terra, la meva veu com un colomí, 
com un colom de mar ferit pels caçadors. 
Les meves mans no han cantat, 
estic a la fosca com un munt de baleigs, 
i la meva memòria cruix com una garba d'aritges. 
Jo no he tret espiga; només herba, Senyor. 
Te cant com un marge ple de escanyarusins. 
Però en la meva soca desficiosa pel banyarriquer, 
de cada aurora, de cada dia, de cada lluna, 
és més alta la flama vibrant del vostre amor, 
que ara és el meu amor, Senyor. 
Les meves malures brillen com a rams fosforescents de civada, 
i és l'amor damunt el meu front com un batall joveníssim. 
I Vós, Senyor, vora els meus ossos incendiats, 
vora la meva carn agra com un pa florit, 
estau com un ca fidel, 
llepant-me aquestes nafres que, amb la seva claror, 
canten la misericòrdia de la vostra saliva.
Blai Bonet
Cant espiritual (dins Arbre de flames)
Institut d'estudis Baleàrics, 1991
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'ha costat una mica d'entendre, però em sembla un poema molt místic...
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Sí que ho és, M. Roser, a més té un aire de desencant.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada