 |
| (Imatge pròpia) |
És com un xec en blanc, estés al portador.
O com una vella persiana, persa, a pesar de tantes coses.
És com un terrat.
Com un solar abandonat pels gats, on queden els poetes.
És com una sardina que tan sols dóna la llanda.
Una batalla a ultrança, contra tota una paret.
La lletra de batalla d'un sintagma armat, un clar
exemple de l'absència.
El pagaré d'una cultura sense fons.
Paranimf d'una nimfa d'un trist oasi passadís.
Paradís perdut de seda: Aquest Calaix
dels Astres.
Lluís Roda
en Camp de mines
(Poesia catalana del País Valencià 1980-1990)
Edicions de la Guerra, 1991
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No sé si m'agrada massa aquesta descripció d'un poemari...Cadascú, ho veurà d'una manera diferent...
Jo diria que és com un capsa, on els tresors que s'hi guarden són els sentiments de la persona que ha escrit els poemes...
Bons vespre, Jesús.
Descripcions de poemes hi ha tants com poemes. Cadascú ho veu diferent, sí, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada