EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 17 d’octubre de 2015

COMETES COM ELS TÈRMITS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
(Després de Baudelaire)

Escopits sobre el sòl anem buscant
la meitat de l'androgin que és promesa, 
anem provant encaixos sense sort, 
fins que hem perdut les ungles, arrencades, 
en voler retenir unions impossibles. 
Els lligams eren dins, i els hem desfet 
davant de tant incert i extern afecte, 
i correm sense rumb com ara els tèrmits 
que un tro sobre la terra fa esverar 
i es dispersen i topen lluny de files 
que segueixen, fidels, el rastre etern. 
Ens venem el futur pel sòrdid ara 
i no esperem l'infern, tan sols no-res, 
construïm Beatrius inabastables 
que trobem en els somnis aparents 
de l'alcohol i la llum d'un local fosc, 
o en rostres virtuals dins de la xarxa. 
Isòpters en la soca mig podrida 
d'un món que es va escapçar i anem corcant 
i convertim en pols, desesperats, 
mentre el terra s'esquerda o es va inundant.  
Som cometes llençats a la deriva  
que anem deixant estela i destrucció,  
ens creuem dins del cosmos i xoquem  
per un moment de foc robat als déus.  
Els trossos de planeta enamorat  
que orbiten dins del buit del plaer blau  
i busquen mort per evitar el dolor.

Jordi Julià
Principi de plaer
Editorial 3i4, 2007
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ui, quin poema tan dur...Penso que algun d'aquests cometes que som, també deu deixar esteles de bondat, sinó malament aniríem...
Petonets.

Calpurni ha dit...

En veritat el poema és dur, però com tu ben dius caldrà buscar les cometes de bondat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada