(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
(Després de Baudelaire)
Escopits sobre el sòl anem buscant
la meitat de l'androgin que és promesa,
anem provant encaixos sense sort,
fins que hem perdut les ungles, arrencades,
en voler retenir unions impossibles.
Els lligams eren dins, i els hem desfet
davant de tant incert i extern afecte,
i correm sense rumb com ara els tèrmits
que un tro sobre la terra fa esverar
i es dispersen i topen lluny de files
que segueixen, fidels, el rastre etern.
Ens venem el futur pel sòrdid ara
i no esperem l'infern, tan sols no-res,
construïm Beatrius inabastables
que trobem en els somnis aparents
de l'alcohol i la llum d'un local fosc,
o en rostres virtuals dins de la xarxa.
Isòpters en la soca mig podrida
d'un món que es va escapçar i anem corcant
i convertim en pols, desesperats,
mentre el terra s'esquerda o es va inundant.
Som cometes llençats a la deriva
que anem deixant estela i destrucció,
ens creuem dins del cosmos i xoquem
per un moment de foc robat als déus.
Els trossos de planeta enamorat
que orbiten dins del buit del plaer blau
i busquen mort per evitar el dolor.
Principi de plaer
Editorial 3i4, 2007
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Ui, quin poema tan dur...Penso que algun d'aquests cometes que som, també deu deixar esteles de bondat, sinó malament aniríem...
Petonets.
En veritat el poema és dur, però com tu ben dius caldrà buscar les cometes de bondat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada