 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
va deixar atrapada
la primavera
entre llençols blaus
i cobrellit blanc.
A la boirosa cambra
habita l'eternitat
de les teues mans
descendint als inferns
prestats del desig.
Les parets gastades,
trepitjades de silenci
conserven entre escletxes
el fragor desesperat
desfullant ànsies infinites
sobre els nostres cossos.
Les cortines, cegades
per un sol que no arriba,
traspuen gemecs ofegats
en les sorres d'un rellotge
que mai va ser el nostre,
perfumant els racons
del paradís velat on,
una trobada de mirades,
ens fa sentir eterns.
Pura Peris
Alè de lluna
Ed. Neopàtria, 2015
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Sembla que en aquest paradís, sempre és primavera...
Bon cap de setmana.
Sembla que en tots els paradisos sempre és primavera.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada