EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 15 d’octubre de 2015

EL MATÍ

(Imatge pròpia)
A Carme Linares i
   Rafel Torregrosa
        I a Ginesta

En començar a dir-me, 
a anomenar-me, 
a ser, a desxifrar riuades 
de mots buscant-se en ordre, 
he reparat, abstreta, 
en el color magnífic 
del matí. 

Estic encara nua i els reflexos 
del sol -sembla un ocell 
oníric- em transformen 
la carn en força mítica. 

Moment d'incertitud. 

Retrobe cega, però, la calentor 
benigna de la llum, que indiferent 
es tomba sobre el món.
Moment en què el miracle 
es dóna. 

Òbric els braços, els alce 
per retallar-me en arc 
o arbust i recollir-ne 
la pau, aquesta pau 
-que tant envege-
de la natura sòlida, perpètua.

Lola Andrés
Jocs de llum
Ed. Bromera, 2006
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada aquesta "llum del matí que, indiferent es tomba sobre el món"...
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Encara que la llum ens porta moments d'incertituds, cal viure-la plenament.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada