EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 8 d’octubre de 2015

REMEMBRANÇA

("Nit clara". Imatge pròpia)
                                                              A M.P.

Quin record enyores 
en meitat de la nit i la pluja, 
de la suau música de cambra? 
Quin cos que vas estimar més que cap altre, 
quina presència, quin cor que t'estimava, 
quins ulls amb tot el teu món dins d'ells? 

Saps ara que només per aquells instants 
en la seua companyia 
ha pagat la pena viure, 
per aquella alegria que habitava, 
entre insomnis i dubtes, 
el teu temps solitari, 
per aquelles nits d'estiu, de desig i d'absència, 
resplendents, lluminoses.

Gaspar Jaén i Urban
Del temps present
Ed. Bromera, 1998
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada la paraula remembrança...Un marc idíl·lic, per reviure bells records.
Preciosa la foto!
Petonets.

Calpurni ha dit...

A mi també m'agrada la paraula, M. Roser, té tantes connotacions!
M'agrada que t'agrade la meua foto.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada