EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 8 de novembre del 2015

[VAIG QUEDAR ADORMIDA...]

(Imatge pròpia)
Vaig quedar adormida 
quan un sol sense ganes 
feia els dies més curts, 
quan encara els carrers 
no abrigaven la mort 
menuda de les fulles 
i en les cases les portes 
no s'havien tancat, 
quan les primeres gotes 
solcaven les finestres 
amb estries de lluna 
i la nit abraçava  
la pressió dels meus ulls.  
Adormida,  
sense quasi adonar-me'n,  
sense parlar a penes.

Teresa Pascual
Arena
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

Glo.Bos.blog ha dit...

No coneixia a Teresa Pascual, m'ha arribat molt el poema que has compartit.
Gràcies!

M. Roser ha dit...

La lluna que, entrant per la finestra, li cantava una cançó de bressol...
Petonets.

Calpurni ha dit...

Teresa Pasqual és una excel·lent poeta.
Gràcies a les dos pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada