 |
| (Imatge pròpia) |
quan un sol sense ganes
feia els dies més curts,
quan encara els carrers
no abrigaven la mort
menuda de les fulles
i en les cases les portes
no s'havien tancat,
quan les primeres gotes
solcaven les finestres
amb estries de lluna
i la nit abraçava
la pressió dels meus ulls.
Adormida,
sense quasi adonar-me'n,
sense parlar a penes.
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
No coneixia a Teresa Pascual, m'ha arribat molt el poema que has compartit.
Gràcies!
La lluna que, entrant per la finestra, li cantava una cançó de bressol...
Petonets.
Teresa Pasqual és una excel·lent poeta.
Gràcies a les dos pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada