EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 16 de desembre del 2015

ANTIQUARIS

(Antiqauari San Telmo, Buenos Aires. Imatge no identificada presa de la xarxa.)
  Aquests objectes del passat sorgeixen de l'ombra amb una vida dissipada, sota una llum que no és la pròpia dels anys en què lluïren la seva efímera bellesa, escollides per una mirada difunta, essències vives d'un gust esvaït en els records. Bronzes, marbres, caobes envernissades, sedes, ventalls, pintures, boàs i joies, oculten, darrera la seva identitat, una història. Però retornen a la vida per la màgia del qui les elegeix, i ara viuen per la seva elecció. Qui ho ha fet és un mag. Ell les ha triades i els ha donat una vida nova, les ha tretes de les golfes i dels baguls de l'oblit. La Mort les ha sotjades, i han sobreviscut a llurs enamorats propietaris i a la seqüela de llurs alegries, drames i llàgrimes. Qui se'n recorda? Però la Mort és al darrera d'elles, vigilant.

Joan Perucho
Inscripcions, làpides, esteles
Edicions 62, 1993
Més sobre l'autor, acíací 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada molt aquest escrit...Els objectes antics que cobren vida quan algú els compra i brillen amb llum pròpia!!!
Petonets, Jesús.

Calpurni ha dit...

Al meu "Llibre de contemplació" tinc un poema dedicat als objectes que cobren vida només els recordem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada