EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 7 de desembre de 2015

EPÍSTOLA A SALERIO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
   el xiprer dóna una nota                 
   d'elegància solitària suprema.  
      
                               Alfons Roig 

No era difícil trobar el pretext, 
enfilar el camí mil vegades resseguit, 
aplegar-me a casa teua. 
Allí, amb les hores del no-res 
brodàrem primaveres impossibles, 
traços fugissers entre bastidors perfectes. 
Allí vam enlairar pensaments 
tan alts com aquell cometa 
que una nit vas voler ser. 

Fórem savis, 
i aquesta fou la més bella de les nostres mentides  
quan aprenguérem a capgirar totes les distàncies 
que ens separen d'un punt que s'estima,  
sabedors dels designis d'un temps  
de crueltat inexorable. Tan fàcil com era  
estendre els braços i tocar la volta del cel  
i les estrelles, tan fàcil  
com deixar la porta oberta  
i obrir-li casa a l'alba.

Ignasi Minyana
Trencat pacte de silenci
Poesia 3i4, 1990

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Preciós poema...Voler ser un cometa per fer volar els pensaments, tocar el cel amb la punta dels dits i obrir la porta a l'hora de l'alba, perquè i entri la seva llum!!!
Bon dia , Jesús.

Calpurni ha dit...

Sempre que volem, podem tocar el cel, només cal proposar-s'ho.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada