 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
el xiprer dóna una nota
d'elegància solitària suprema.
Alfons Roig
No era difícil trobar el pretext,
enfilar el camí mil vegades resseguit,
aplegar-me a casa teua.
Allí, amb les hores del no-res
brodàrem primaveres impossibles,
traços fugissers entre bastidors perfectes.
Allí vam enlairar pensaments
tan alts com aquell cometa
que una nit vas voler ser.
Fórem savis,
i aquesta fou la més bella de les nostres mentides
quan aprenguérem a capgirar totes les distàncies
que ens separen d'un punt que s'estima,
sabedors dels designis d'un temps
de crueltat inexorable. Tan fàcil com era
estendre els braços i tocar la volta del cel
i les estrelles, tan fàcil
com deixar la porta oberta
i obrir-li casa a l'alba.
Ignasi Minyana
Trencat pacte de silenci
Poesia 3i4, 1990
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Preciós poema...Voler ser un cometa per fer volar els pensaments, tocar el cel amb la punta dels dits i obrir la porta a l'hora de l'alba, perquè i entri la seva llum!!!
Bon dia , Jesús.
Sempre que volem, podem tocar el cel, només cal proposar-s'ho.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada