 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
i creix jovent al migjorn atrevit.
Del vespre resolut l'home frueix
i el vell mor mesurat de nit
saó de fosca que acreix vida.
La saba tija el xerigot d'albir
si el suc de l'ull el brancam emmetzina.
Al seny, la flor, arrel de l'elixir,
esdevindrà verí, talment fruit de l'escorça.
L'arbre del tast amera el devenir.
Si la mollesa calma suggereix tebior
i el pigat de la flaire amena llestitud,
l'adust del tot m'aferma en tot sentit
i no gens penedit el fre del foc demane.
I, mentrestant, el gaudi temperat d'abric.
que el bell sojorn és breu en la terra ferida.
Francesc Collado
L'ull petit
La Forest d'Arana, 1987
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada