EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 4 de desembre de 2015

DIAL•LEL

(Danaide, Rodin. Museu Rodin, París)
Enyoraré el teu cos sedós
fins que una llum daurada com el blat
em retorne al ventre d’on vaig nàixer
per poder enyorar de nou el teu cos sedós.

Poema meu, inèdit.

4 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Preciós poema i preciosa imatge al servei de dos desigs impossibles.
Impossibles en la pràctica, però no en la imaginació.

M. Roser ha dit...

Un somni irreal...Però enyorar sempre espot!
Petonets.

Carmen Raimundo ha dit...

Molt bonic i utòpic, Jesús. Sols la poesia pot fer possibles desitjos impossibles.
L'estàtua és preciosa també, bona elecció.

Calpurni ha dit...

Gràcies Olga, M. Roser i Carme per les vostres amables paraules.
L¡impossible de vegades deixa de ser-ho.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada