EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 13 de desembre de 2015

COM EL VENT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com el vent que es menja per les puntes 
les banderes, així vam començar 
a desestimar-nos. 
I quin espectacle el nostre, 
fabricant debades una esperança 
rere l'altra. 

D'aquests anys, sí, 
queden alguns bells records, 
espases que brillen 
fins en les tenebres. 
Però ara ho veig clar: 
érem un arbre que creixia 
amb destrals a les arrels. 

Quantes vegades  
se m'ha esborrat aquest poema  
per les llàgrimes.

Manuel Forcano
Ciència exacta
Ed. Proa, 2014
Més sobre l'autor, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt Manuel Forcano. No és pretenciós, i arriba. El que diu em toca, a més.

M. Roser ha dit...

Sort que encara en queden bells records, encara que les llàgrimes els faci veure una mica borrosos...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí Helena, gran poeta Manuel Forcano.
Els recodrs, M. Roser, si són bons sempre perdurem.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada