EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 17 de gener del 2016

[AQUELL QUI ENCARA NO HA NASCUT...]

(Imatge pròpia)
"Més feliç que els uns i els altres
  és el qui encara no ha nascut"
            ECLESIASTÈS, 4.2

Aquell qui encara no ha nascut 
no ha viscut ni el dolor ni la paraula, 
ni el creixement ni el cansament dels dies, 
ni l'ha colpit l'avidesa dels cossos 
o el llambrec de la llum damunt les mans, 
i no coneix l'agilitat del puma 
ni els colors vistents del guacamai; 
no ha sofert tampoc cap fred inhòspit 
ni la humitat feixuga 
que alenteix les hores, 
no s'ha emprovat el vell vestit del mar 
ni ha tocat els arbres ni les roques, 
ni ha caminat la mort. 

Potser és feliç 
el qui encara no ha nascut, 
però no duu ni a la pell ni a la memòria 
el tast dels anys, 
i la textura del vent 
no n'habita la sang, 
ni ha fruitat als seus llavis 
el crit de la tendresa. 

Potser és feliç 
sense l'olor del te 
i el gust de la taronja.

Jo no podria ser-ho.
Carles Duarte
Tríptic hebreu
Eliseu Climent, editor; 2004
Més sobre l'autor, ací  i  ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No és feliç, ni desgraciat, perquè no ha viscut, i això és imprescindible, per ser una de les dues coses!
Conec el Carles Duarte, encara que fa temps que no l'he vist...
Petonets.

Helena Bonals ha dit...

Jo l'he escoltat en un recital fa poc al'Hospitalet. M'agrada molt aquest poema.

Calpurni ha dit...

Gran poeta Carles Duarte!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada