(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Així és el meu cor irremeiable
Intentant curar la malaltia de la vida
I la supèrbia pudent del seny
I el cel que cau sobre el poema
El meu fal·lus brilla com un estel
Estenent-se darrere i davant del poema
Tinc por de l'home de la cantonada
Tinc por al blau que davant la vesprada s'inclina
Tinc por a l'àngel ros
Que en el poema es declina
Tinc por de plorar amb el sabor de la meua orina
Tinc por del poema que cau sobre mi com una espina
Tinc por de morir com algú que davant la vesprada s'inclina.
Leopoldo María Panero - Félix Caballero
Apocalipsis de los dos asesinos
Ed. La Garúa, 2006
[Traducció pròpia.]
[Como un gallo cantándole
a las sombras / Así es mi corazón
irremediable / Intentando curar la
enfermedad de la vida / Y la soberbia hedionda de
la cordura / Y el cielo que cae sobre
el poema / Mi falo brilla como una
estrella / Extendiéndose atrás y
adelante del poema / Tengo miedo del hombre de
la esquina / Tengo miedo al azul que
ante la tarde se inclina / Tengo miedo al ángel
rubio / Que en el poema se
declina / Tengo miedo de llorar con
el sabor de mi orina / Tengo miedo del poema que
cae sobre mí como una espina / Tengo miedo de morir como
alguien que ante la tarde se inclina.]
3 han deixat la seua empremta:
Tots en tenim alguna por, cadascú ha de buscar com combatre la seva...
Bon vespre.
Sembla que tenim més d'una, el que cal és saber dur-les amb dignitat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Sembla que tenim més d'una, el que cal és saber dur-les amb dignitat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada