 |
| Cadmo atacant el drac. Hendrik Goltzius(1558-1617) |
perquè no et porte cap missatge,
que els fulls de la vergonya
es cremen en el seu alé vermell
i la hibernació li arribe d'hora
per estalviar-me la lluita.
Només em resta carregar el farcell
que he anat omplint amb cabdells
d'estels salvatges,
i començar la davallada
abans que m'arribe l'alba.
Netejar les petjades
que no m'han concedit cap treva
perquè les constel·lacions no em troben
mai més en el llindar del buit.
He d'afanyar-me,
que l'esquelet nocturn
va vestint-se de dia.
Consol Martínez Bella
Interludi
Brosquil edicions, 2003
Més sobre l'autora, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Moltes gràcies, estimat Calpurni.
Per les teves paraules i per acostar-nos la poesia dels altres, que bé val la pena.
El foc d'un drac que ens crema la vergonya...
Com deuen ser els estels salvatges, com aquest animal? Deurà ser un farcell ben pesat...
Bon vespre.
Gràcies a tu, Olga, per la teua humanitat i la teua poesia.
Els estels salvatges deuen ser, M. Roser, ímpetus de la vida, crec.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada