 |
| (Estació del balneari de Zestoa. Imatge presa de www.guregipuzkoa.net. Fotògraf: Indalecio Ojaguren) |
portava el nom del balneari. Via estreta,
edifici adornat amb pinacles, balconets,
motllures de ciment, fanals i senyals de ferro esmaltat,
miniatura a l'ús i al gust de l'època.
Ara és coberta d'esbarzers, el bosc se l'ha fet seva;
sense vies, cauen posts rovellats amb el doblec dels anys.
Dos túnels obren boques de catàstrofe i degoten l'aigua
de pluges persistents. S'hi aventuren ciclistes.
No obstant, el balneari és viu: hi ha carretera.
Ja van morir tots els encants discrets
que creuaven el pont baixant del tren:
un pont que mor, també, rovellat sobre el riu,
abandonat als anys que sepulten les vides.
Olga Xirinacs
Balneari del Nord
Ed. Òmicron, 2014
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Oh, atentíssim Calpurni, quina alegria reveure un tren que es va perdre en una estació remota... Gràcies pel retrat.
I pensar que ara som els jubilats els qui encara mantenim una lleu claror als vitralls de colors del balneari i el premetem funcionar...
Que el teu any sigui tan benèfic com les aigües que allà corren.
Un balneari ple d'encant amb estació i tren propis...Però el pas del temps no perdona i arriba un moment que el bosc s'apodera d'un lloc on les persones si recuperaven, però ara sembla que no és una prioritat, tot que sembla que més o menys encara alguns avis xipollegen en les seves aigües...
Bon vespre.
Gràcies, Olga, l'atenta i amable ets tu. Que l'any siga també benèfic per a tu i t'acompanye la salut.
El temps ho pot tot,M. Roser. Tens raó.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada