(Imatge pròpia) |
Els que estimen la nit, mai no estimen una nit com aquesta. Ací tothom s'embosca sota remor d'escumes, reconeixent en la buidor del cos la cambra fugitiva. Pedres de cel. Llençades com silenci, esborren el visible amb un fum de paraules. La vida, qui la viu? La sang ja no és el centre, tan sols sorgeix un cor de boira, tota llum innombrable.
Purgatori (dins El largo aprendizaje)
Ediciones Càtedra, 1991
2 han deixat la seua empremta:
Jo estimaria una nit com la de la foto, amb lluna i escuma de mar...La vida la viu qui se l'estima!!!
Bon vespre Jesús.
La nit forma part de la vida. Cal estimar-la també.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada