(Imatge pròpia) |
escric al moll de l'os que em vertebra,
a la pell de l'ànima en gangrena,
al cim més alt de la carena,
allà on el cor m'esberla,
a la sang que m'envenena.
Ja saps,
j'écris pour moi, comme je fume et je dors,
i no em sabria péixer d'una altra manera.
Joves poetes catalans
Ed. Brosquil, 2004
Més sobre l'autora, ací
3 han deixat la seua empremta:
Molt bon metapoema.
La trobo una mica pessimista, una mica dura, per ser d'una noia jove...
Bon vespre.
Cadascú sent la poesia com vol (o pot).
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada