EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 10 de febrer del 2016

[ET COMPTAVA LES COSTELLES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Et comptava les costelles amb la molla dels dits, 
una a una, amb delit d'orfebre, 
sota el llençol. 
I orb pujava suat a les natges, comalada salvatge, 
seguint el pas de nòmades caravanes sobre les dunes 
d'abrusadora sorra... tot cercant l'oasi, 
el paradís promés de les magranes melenquines, 
els dàtils dolços i 
l'aigua fresca.


Nel·lo Navarro
Xalet "Victoria"
Ed. 3 i 4, 2006
Més sobre l'autor, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

Xelo IProu ha dit...

bell molt bell

M. Roser ha dit...

M'ha fet gràcia això de comptar les costelles...Curiós començament amorós!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Curiosa la forma de començar el poema. Un bell poema, sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada