(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La casa era
petita
i cabrien
perfectament els besos
i la
fingida pau de la conversa.
I la
cambra, concreta
com un niu
i ens
estimàvem.
Però els
ulls rebotaven
fàcilment
en les coses
llunyanes
i
s'ajupien, quiets, sobre la pell,
cansats de
navegar sense fondària.
i la fam
acceptada ofegaria
la
generositat de la proposta.
M'agradaria
dir-te
moltes
coses d'aquell refugi amable,
però només
conserve la mesquina
teoria dels
pactes
que ens
anava menjant la llibertat.
Tinc una
ampla tristesa a la butxaca
i una
consciència lletja d'aquells dies,
i un espill
fred,
tan eixut
que em mirava,
mig de
reüll,
quan no
trobava l'aire.
La casa era
menuda i ens volíem.
M'agradaria
dir-te tantes coses...
Equipatge de set
Ajuntament de València / Victor Orenga ed., 1987
Més sobre l'autor, ac
4 han deixat la seua empremta:
L'amor no necessita un espai determinat, els sentiments només cal que siguin intensos i sincers...Sovint ens penedim del què havíem d'haver dit i no vam trobar el moment...
Bona vesprada, Jesús.
Allò del que podria haver estat i no va ser! I això no passa només a nivell de dues persones... t'hi fixes?
Aquest és el blog de la Cornèlia, per si hi vols passar...http://corneliaabril.blogspot.com.es
Trist.
Allò que fou i ara no és. Trist, veritat.
Gràcies totes tres pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada