EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 5 de febrer del 2016

SOBRE EL DESIG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El desig és una pedra que sura 
sobre l'aigua. Només importa aferrar-s'hi 
amb l'instint de sobreviure. No importa 
res més: tan bon lloc per morir és un pou 
com el més bell finir del jorn a la platja, 
negra i tropical, de Limbe, sota els mateixos 
peus del volcà. Només el desig ens salva 
en el desig. Només el desig fa surar la pedra 
que som, ja condemnada al fons, des de massa 
abans de l'abisme. Només el desig. 
Sols el desig caduca i ens enfonsa fins al fons. 
És aleshores que percebem, refractat, 
quelcom de millor que un somni on nada l'aire 
sobre l'aigua. Llavors comença la cacera. 
Només amb el desig, només des del desig, 
fins al darrer jorn contra el desig.

Josep Lluís Roig
La presó de l'aigua
Ed. Bromera, 2005
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Certament és una lluita contínua, però de l'aigua en va sortir la vida: provem-ho.

Calpurni ha dit...

Una lluita contínua, tens raó, Olga. L'aigua, element fonamental.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada