EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 18 de març del 2016

DIC EL TEU NOM

(Imatge presa d'ací)
Dic el teu nom, 
vas cobejat. 
Dic el teu nom, 
conjur de l'ombra. 

Dic el teu nom 
i cruix l'hort a vessar. 
Dic el teu nom 
si la magrana es bada. 

Dic el teu nom, 
paraula justa. 
Dic el teu nom 
cercant de dir-ne un altre. 

Dic el teu nom  
tot refilant l'oliverar.  
Dic el teu nom  
a ple migdia.  

Dic el teu nom  
al cim, davant la plana.  
Dic el teu nom  
amb coïssor als ulls.

Antoni Prats
Dic el teu nom
Ed. Aguaclara, 1994
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema molt bonic com bonic és dir el nom de la persona estimada, encara que sigui fluixet...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El nom de l'estimada és tot, ho representa tot.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada